FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una corbeta, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de mitjana, ni d'un iot. Verga més baixa del trinquet. Vela que s'enverga en el trinquet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de diferents espècies de la família dels lacèrtids, de mida petita o mitjana. sargantana balear Sargantana de mida mitjana, cap aixecat i coloració verdosa, brunenca o blavosa negrosa, que habita a Cabrera i als illots que envolten Mallorca i Menorca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les dipsacàcies, de fulles caulinars pinnatisectes, capítols de flors rosades o violàcies i fruit coronat per un collar membranós, que es fa als prats, sobretot a la muntanya mitjana, i és emprada com a medicinal (Scabiosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells insectívors, de l'ordre dels coraciformes, tropicals i subtropicals, de mida mitjana, cos esvelt, bec llarg i lleument encorbat, ales punxegudes i plomatge generalment verdós, l'únic representant de la qual, a les nostres contrades, és l'abellerol. Individu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells capbussaires de l'ordre dels podicipediformes, de mida mitjana, potes lobulades i plomatge molt destacat en època de zel, que presenten una tendència a l'atròfia de la capacitat de volar, a la qual pertanyen els cabussons. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit de seda o de tela rica usat per les dones a l'edat mitjana, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus. Faldó de seda o d'una altra tela que portaven els homes d'armes des de la cintura fins prop dels genolls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden i s'exposen col·leccions d'obres d'art, d'història natural, d'objectes d'interès, curiositats, etc., amb finalitat cultural. A l'edat mitjana, funcionari de la casa reial catalana encarregat de guardar i d'administrar els comestibles destinats a les persones reials. [...]
